Aquesta carta no té com a objectiu fer llenya de l'arbre caigut. De fet, intentaré ser completament objectiu i explicar-te la situació sense dir-te què penso políticament en cap moment. Com que sóc anticapitalista, segurament penses que no sóc de fiar, però no, en aquest cas no m'interessa criticar-te sinó que escoltis el que dic, perquè tenim alguns interessos compartits en joc, i un anàlisi equivocat teu pot complicar, i molt, la situació. No saps tenir el cap fred, i tens per assessors aduladors o gent sense criteri -incompetents, per tant, d'una o altra manera per a la seva feina- així que més et val escoltar algú que et parla constructivament.
Comencem per "l'eix nacional". Aquestes eleccions suposen una victòria de l'independentisme. Suposo que ara couen els comentaris de la premsa de Madrid, però això és exclusivament culpa teva. Has intentat identificar el camí de la independència amb una victòria aclaparadora teva, i per tant, ara ells simplement responen a la teva lògica. En realitat, és molt més real l'anàlisi fet a la premsa estrangera: els vots independentistes han pujat de forma aclaparadora, tenint en compte que els vots a CiU del 2010 eren en realitat a favor de la permanència a Espanya. Catalunya ha votat sí a la independència, tot i que no tal i com tu ho havies planejat.
![]() |
| L'Indépendant, 26/11/12: "Catalunya diu sí a la seva llibertat". |
Posant-me al teu lloc, crec que seria un error que dimitissis. Encara que la teva derrota hagi estat molt dura, CiU no té candidat, i la teva dimissió seria l'únic que frenaria, potser definitivament, el procés d'independència. Una opció que pots considerar és una govern bicèfàl amb Junqueras, que té ara mateix més credibilitat per parlar a Europa de la independència.
Per governar, ja es pot donar per descomptat que l'única opció és un pacte amb Junqueras. ERC no es conformarà amb menys que amb el següent: Conselleria d'Economia -que per suposat caldria deslligar d'Universitats-, i referèndum pel 2014. No tens més remei que acceptar-ho, o forçaràs una situació d'inestabilitat de resultats previsiblement encara pitjors pel teu partit, ja que en aquestes eleccions has recollit molts vots que no et seran fidels a la propera.
CiU ha fet errors molt greus durant la campanya. Després de la manifestació de l'11-S, hàbilment es va aconseguir reconduir un sentiment que inicialment era contrari a la política convergent ("No al pacte fiscal") a un sentiment difús d'esperança en el canvi polític per aconseguir la independència. No has tingut en compte que l'escenari social no t'era favorable per demanar una majoria absoluta, sobretot per les retallades en Sanitat, i que, en definitiva, un moviment d'il·lusió no es pot portar amb un líder impopular. Hauria estat molt més intel·ligent i profitós formar aliances amb partits més petits, que mai podrien haver obtingut el rèdit que hauria tret CiU. Si tal cosa no era possible, no podies personalitzar d'aquesta manera el procés. És fàcil de dir després de les eleccions, però és que ja se t'havia advertit abans que l'actitud messiànica estava causant un creixent rebuig.
Si ERC ha pujat tant és pel teu discurs durant la campanya. No has gosat pronunciar-te en cap moment explícitament a favor de la independència. Això ha causat recel i desconfiança, i ha portat vot a ERC, que tenia un discurs molt més entenedor. No hi ha manera de liderar a ningú si no li expliques clarament a on vols anar plegats. Per suposat que no era fàcil, ja que quan donaves arguments a favor de la independència feies el discurs a Junqueras, que tan sols havia de callar i portar el discurs poc concret de promeses a alguna cosa tangible.
ICV no ha variat substancialment, i tindrà problemes interns per la irrupció de les CUP. Amb el PP serà difícil l'entesa, encara que políticament siguin els més propers. El PSC, encara que hagi resistit més del que es pensava, està en procés de dissolució, així que no s'hi pot comptar.
![]() |
| Catalan election: Pro-independence parties win, via Euronews. |
Per últim, hi ha problemes interns de CiU que has de solucionar ràpidament si vols tenir alguna oportunitat d'aquí dos anys, després del referèndum. Cal retirar Felip Puig, ja ha complert el seu paper de xèrif i ara només et fa nosa. Cal solucionar urgentment el cas Palau, encara que sé que et resulta complicat; l'informe del Mundo en realitat no t'ha perjudicat el més mínim, però és només una cua del que pot arribar a venir per no haver-ho sabut tancar. Cal un canvi en la política del teu partit respecte els mitjans de comunicació: Tv3 i el Grup Godó estan perdent credibilitat a marxes forçades -i per tant, poder-, et faria molt més servei mantenir persones crítiques i competents com la Mònica Terribas. A Internet, la censura et fa més mal que bé: l'error de Cafèambllet és més greu del que pots arribar a reconèixer.
Estem en desacord en molts aspectes de la política del teu partit, però resultaria absurd intentar-te convèncer políticament. Simplement et demano que per una vegada interpretis bé el que ha passat, perquè m'agradi o no, tens un paper important per aconseguir la independència, i jo també la vull (encara que l'entenguem de maneres molt diferents, tu i jo).
.jpg)

Una objecció raonable als meus números és que fins i tot ara no tot el vot a CiU es pot considerar independentista. Caldria restar el vot a Unió, que té una postura no molt allunyada de la del PSC: en contra de la independència, però probablement no radicalment en contra de celebrar el referèndum.
ResponEliminaM'ha agradat molt la teva anàlisi, David. Vaja, com sempre, però quan parles d'economia em costa més d'entendre ;-)
ResponEliminaVaig a enllaçar-vos mútuament amb una altra persona que també n'ha escrit. Sou dos dels meus analistes preferits de la realitat!
L'enllaç és aquest.
Merci Anna! Vaig a mirar-m'ho ;)
ResponEliminaHola, bona tarda. Excel.lent anàlisi de veritat. Per cert que m' agradaria conèixer la teva opinió sobre el mal anomenat "fenòmen Ciutadans". D' on surten els seus votant? A "El Pais" parlen inclús de 28.000 votants que aquestes eleccions han abandonat CiU envers Ciutadans. Jo no acabo de veure-ho clar. En quant a l' independentisme em sembla molt sensible a la políitca mediàtica de por que ha presidit aquesta campanya, i per tant, d' evolució incerta.
ResponEliminaRep una salutació: Jordi
Moltes gràcies Jordi!
ResponEliminaCiutadans ha pujat molt, però no tinc clar que siguin resultats consolidats, pel que pot variar molt en les properes eleccions (cap avall o potser fins i tot més cap amunt, tot i que em sembla menys probable).
Pel que fa a la seva política, ha fet un discurs força populista, que en alguns moments recordava fins i tot a algunes reivindicacions dels 15M. Sembla que per això algun despistat l'ha considerat com un partit de centre-esquerra. En realitat, em va explicar un militant del PP que va sorgir com a escissió no oficial del seu partit, quan van presentar com a candidat al Piqué, ja que el consideraven massa catalanista, i que la intenció era dissoldre's tan aviat com el PP canviés el cap de llista. Però com van obtenir representació, han seguit, i amb èxit. Separats sumen més que junts! En definitiva: en realitat és un partit escindit del PP, però amb un component encara més anti-català, si és possible.
Pel que fa a l'augment de vots, em fa la impressió que ha estat en gran part pel context. El PSC està desfent-se, i part dels votants espanyolistes no tenen un referent clar (i tenen clar que no poden votar el PP). També deu haver aconseguit un gran nombre de vots d'abstencionistes, però són aquests els que crec que no li seran fidels. No crec que gaires votants de CiU passin a Ciutadans. Més aviat em sembla que de CDC, que són la majoria, poden passar a ERC, i de UDC, al PP (potser una part a C's, però només d'aquests). És la meva impressió només, eh, no em baso en aquests estudis de transferència de vot, que no me'ls crec gaire.
Hola, David! Certament els grans trets deuen anar per aquí. És la gràcia del populisme, que sol acabar com el rosari de l' aurora un cop governa o té responsabilitats de govern (Berlusconi...) Ja m' agradaria veure als de C's quatre anys després del seu primer govern, ni ERC després del primer tripartit, vaja.
ResponEliminaPotser la subtil línia entre populisme i ganes reals de canviar les coses estigui en, un cop buidat tot el pap de les crítiques, proposar una cosa tan seriosa i senzilla com que les Administracions Públiques estiguin obligades per llei a passar una auditoria externa anual, com les grans corporacions. No deixa de ser curiós que avui en dia la primera empresa de l' Estat en facturació i empleats, és a dir, l' Administració Pública, estigui portada per gent majoritàriament carent d' estudis al menys al nivell que se'ls requeriria per un lloc equivalent a la privada, i amb un total descontrol per part del propi aparell de l' Estat. Aquest descontrol només es troba en un grau equivalent al futbol d' aquest pais amb la LFP al front.
Rep una salutació:
Jordi